ELS PRINCIPIS
La Colla Sardanista Catalunya va ser fundada a Barcelona per iniciativa dels germans Ferran i Joan Gimeno, l'any 1945.
El primer estatge social va ser l'obrador matalasseria de casa dels germans Gimeno, al carrer Rogent. Posteriorment es va traslladar al Bar La Parada del carrer Fresser.
El nom de la colla es va decidir per unanimitat entre els seus components.
Aquella primera colla estava formada pels nois: Ferran Gimeno (capdanser), Joan Gimeno, Joan Vintró (Joanet), Albert Grau, Alexandre Sambola i Miquel Acero, i per les noies: M. Teresa Pi, Maria Forés, Maria Furriol, Roser Pujol, Montserrat Casas, Angelina Ferrer i Roser Moreno.
La colla Catalunya va debutar el dia 4 de març de 1946 en una ballada a la la cruïlla Ausiàs Marc-Marina de Barcelona.
Després de Ferran Gimeno, van exercir de capdansers: Joan Viltró (1948-1951), Francesc Moncau (1951- 1952), Ferran Ferreruela (1953-1954), novament Francesc Moncau (1955-1957.
CAMPIONS DE CATALUNYA
L'any 1953, la colla es proclama campiona de Catalunya. La colla, aleshores, estava formada per: Francesc Moncau (capdanser), Joana Safont, Ferran Ferreruela, Mercè Federico, Francesc Barrera, Montserrat Recasens, Jordi Nogués, Núria Nogués, Jordi Tejedor, Núria Tarantino, Agustí Federico, Joana Burés, Ramon Buxaderas , Antònia Jara i Francesc Noguer.
Un any després, 1954, la colla es proclama novament campiona de Catalunya.
Durant aquesta època són habituals els canvis de dansaires per diferents causes, principalment els obligats pel servei militar.
FI DE LA PRIMERA ETAPA
A partir de 1957 la colla ja no participa en els concursos oficials. Sí que pren part a l'acte d'INAUGURACIÓ DEL CAMP NOU. Segons Francesc Noguer, un dels qui més sap de la colla d'aquells anys: "va ser una de les manifestacions més sinceres i emotives de catalanitat que he viscut: l''espectacle de la inauguració, la reacció del públic i el ballar una sardana al mig d'aquell camp ple de gom a gom amb cinquanta-cinc mil gorges que cridaven lloances a la nostra terra, al nostre país, a la nostra nació... Tan sols pensar-hi se't posa la pell de gallina. Dansàvem sense sentir la música, però dansàvem amb el cor".
